QUAN EM DONES LA MÀ....

Quan em dónes la mà i sento la teva pell, la meva s'eriça... Noto la teva escalfor, la teva suoreta, la teva tendresa... pell fina, pell suau, sense abruptes de vida viscuda que marquin muntanyes ni valls... Mà jove, mà amb molt que agafar encara, amb moltes coses que tocar encara... Però ferma. Agafant-me fort perquè sóc el teu referent,tant si ho faig bé com si no, però per tu ara mateix sóc la teva guia de vida.. .Quan em dónes la mà el meu estres marxa, la meva mala llet. S'encenc la meva tendresa, tot es remou, et sento a prop meu i no et vull perdre mai. Penso que aviat seràs un homenet i afortunades les parelles que et donin la mà. Quan em dónes la mà...

Il·lustració Agustina Lopes

Quan em dónes la mà, confiada, col·lega meva, com si ja fossis una doneta, la meva mà s'emociona. Em fa pensar que tan malament no ho dec estar fent, que si encara em vols donar la mà és perquè sóc peça clau al teu trencaclosques de vida, perquè segur que no sents vergonya de mi... o almenys no en aquell moment. Quan em dónes la mà i et veig contenta, jo sóc feliç. Baixo la guàrdia, em deixo portar i fins i tot em vénen ganes de gronxar els braços. Però no m'atreveixo,no! No sigui que em deixis anar. Quan em dónes la mà nineta meva....

Quan em dónes la mà, sento que estem molt a prop. Em relaxo, em deixo portar, em sento estimada, protegida, feliç. Aquella mà gran, dits grossos, que agafen la meva mà primeta, fina i llarga que sempre he tingut. Aquella mà teva que em fa gaudir en molts moments, ara es transforma en el símbol protector que necessito quan estic trista, tonta o què sé jo... em passa la corrent de l'amor. El corrent del desig molt sovint també... Em sento orgullosa de tu, de ser la teva dona, de passejar-me amb tu com quan les àvies eren triades a la sala de ball per algun home estupendo. Quan em dónes la mà amor meu...

Quan em dónes la mà sento la teva feblesa. Mà petitona, no molt arrugada però si ja de pell més seca. Una mà petita que ha treballat tant i que encara conserva una bellesa espectacular. Amb els anells de casada i promesa sempre amb tu. I amb els que jo t'he regalat. Presumida tu... com jo. Sento la teva vida, esquerpa a vegades i sento que vols escapar de la meva, com si tu no tinguessis dret a deixar-te portar, a ser estimada... Dóna'm la mà mare, que juntes sense parlar, estem molt bé. Quan em dónes la mà....