El meu mirall

Et veig i em fas riure... despertes molta tendresa en mi... aquestes cametes tan primes, les dues cues surtin del teu cap, aquest somriure còmplice de rateta, la panxeta abultada com els nens africans fruit d'un cos petitó i potser una mica primet... la teva activitat física, els teus nervis, el voler fer-ho tot, saber-ho tot, experimentar-ho tot... les ganes boges de ser estimada, de sentir-te protagonista de la vida dels demés, de compartir les alegries i les penes.... els teus plors cridaners, per deixar clar que no estàs contenta per alguna cosa....
i aquest cos tan semblant al meu quan al poble del meu pare anava en calcetes a buscar un pa de pagés més gran que jo.... T'estimo molt, per tot el que ets de diferent i de igual a mi, princeseta...