estones valuoses...

Avui ha estat un matí inusual... com cada diumenge he anat al club a fer un partidet per desfogar-me una mica de la vida de mare, treballadora i tot aquest rotllo que diem sempre las que tenim poc temps per nosaltres. Avui he anat al Tenis, però a jugar amb una gran amiga, la Montse. Ha vingut des de Barcelona només per fer el partidet i petar la xerrada. Com sempre hem fet. La conec des de fa molts anys, i les hem vist de tots els colors a les nostres vides... però sempre a la pista, picant de revés o de drive, ens hem oblidat del mon. Hem cridat, hem corregut com bèsties (on no hi ha do diví per jugar, hi han cames fortes....) hem rigut, hem picat la pilota amb valentia, a vegades encongides, enfadades amb nosaltres mateixes, però sempre, sempre, gaudint fins a l'últim segon de les nostres trobades.

Jugavem juntes a VALL PARC, a Barcelona, i el nostre partidet era fixe. Per res del mon quedavem aquest dia amb altres. I no som grans guanyadores, no, però ens agrada el bon tennis. I si hem de perdre un partit, el perdem sense problemes, això si, res de globus ni històries varies que s'estilen tant entre el colectiu femení per guanyar un partit. A jugar! pica, corre, creua bola, i gaudeix! els globus pels nens a les fires....

Fa més d'un any que vaig canviar de club. Ara visc fora de Barcelona, i anar expressament allà per jugar em feia mandra. Per això ja no juguem sovint. Però de tant en tant, agafem el telèfon, o l'e-mail (bendito correo...) i fem una trobada. Avui ha vingut ella a Vilassar. I com sempre, juntes a la pista. Per motius de disponibilitat no hem pogut fer un singles, però era igual. Hem jugat amb dues noies que si tenien pista, i a gaudir! i el millor de tot, després el nostre vermouth i la xerrada al sol... un luxe. Confidències, riures, complicitats...

L'amistat es un be que no s'ha de deixar de cuidar mai. A vegades, les circunstancies personals fan que no puguis dedicar tot el temps que vols als teus amics, però ben dosificadet, també es un luxe. Jo no tinc gaires estones per mi; ara es dels meus fills que son molt petits, però quan trobo aquests moments em sento feliç, molt feliç de tenir al costat a persones com la Montse: que t'escolten i escoltes, que t'estimen i t'estimes, que riuen amb tu i tu rius amb elles, i que saben consolar-te i consoles quan arriba el moment... però avui no era el cas. Gràcies guapa per venir i deixar a Vilassar un troçet teu.

T'estimo.