A vegades, tot i sentir-nos feliços i complerts, ens
trobem anímicament tontets... trobem a faltar a algú o alguna situació. No saps
ben be què passa, perquè en aquell moment tens aquest sentiment, però es fa
latent.
Jo a vegades ho sento. Trobo a faltar al pare. I la
veritat es que ja sóc gran i hauria de madurar i entendre la mort dels nostres, a més jo no el veia cada dia,fins i tot a vegades quan el veia sentia
que no m'agradava el que feia, però tot i això el trobo moltissim a faltar...
No passa dia que no pensi en ell. Positivament gairebé sempre,
però també recordo episodis seus negatius. Sempre dintre meu, sempre a la meva
ment... serà així per la resta de la meva vida? Serà que no sé gestionar be la
mort?
imatge bloc la mente es maravillosa |
També trobo a faltar persones que han passat per la meva
vida. Persones que van marcar moments i que per res del mon tornaria a tenir al
100% dintre d'ella una altra vegada... però si moments especials, situacions de
complicitat, mirades entenedores, riures i més riures....
No només amants tinguts si no també amigues amb qui vaig
compartir moments molt profunds de la meva existència... A vegades, una olor, un
color, una llum em recorden aquestes persones. I penso que la vida es com una pel·lícula,
amb els fotogrames col·locats de manera lineal que ja no pots tornar enrere a
no ser que els hi dediquis un moment de retro perspectiva....
Les persones deixem empremta. I crec que és bo passar
pàgina, però també és bo reconèixer que algunes d'aquelles persones, amics, familiars, amants... ens van marcar i que ens
agradaria reviure aquells moments, encara que només fos això, reviure i tornar
a deixar al calaix....
Trobar a faltar és humà. Jo crec que ho sóc la major part
del temps....
4 comentarios:
passar pàgina no hauria d'estar renyit amb repassar pàgina, si una cosa ens va anar bé hauriem de tenir el dret de tornar-hi. Les segones oportunitats mai són bones, diuen, però jo en repetiria unes quantes. Potser molta part d'aquests sentiments ve donat per portar el 5 en el número de les desenes......
Totalment d'acord amb el que ha dit en Joan, només dir que en el meu cas més que el 5 de què parla és, quan ja no tens ningú per davant i estàs en primera línia, adonar-te que més de la meitat de la teua persona se l'han enduda en anar-se'n la gent que t'estimava.
A mi trobar a faltar m'ha arribat a fer un dolor, melangia o el que sigui gairebé insuportable. Això passa quan t'han trencat el cor, cosa que per altra banda és un privilegi, perquè vol dir que has estimat, la resta són hòsties.
Si Joan, cert. Jo repetiria moments, potser no tant relacions complertes, però moments viscuts si, i tant que si.... Fer-te gran te aventatges, i potser això de perdre orgull i mirar enrera també ens agrada.
JP Merch costa molt veure ara la gent propera marxar... Abans com dius, eren els pares que perdien algu... ara ens toca. Però també parlo de gent que viu i que ja no forma part del teu dia a dia.
Helena gràcies per visitar-me. Entenc perfectament el que dius. Quan et trenquen el cor sembla que aquest troçet trencat no es refà mai... es queda adormit, potser mig arraconat, però oblidat mai... una abraçada i gràcies pel teu comentari.
Publicar un comentario