QUI NO ES CONFORMA ÉS PERQUÈ NO VOL

Llegint avui un post d'una persona sense parella, m'ha vingut una reflexió. Ella s'enorgullia de no tenir-ne. Era prou forta, deia, per no necessitar cap home al seu costat...

Doncs mira, jo no sé què dir-te. Potser si escrivís ara un post feminista, deixant al costat masculí per terra, tindria moltes seguidores. Però no ho faré. I mira que jo sóc feminista... a vegades faig por i tot!

Però tenir una parella és alguna cosa més enllà de tenir un home al costat. També podria ser una dona per exemple. Tenir una parella en el sentit que jo l'entenc és un regal de la vida. Que si no la tens, doncs mira, tira milles i fes la teva vida més feliç que un gínjol ( tinc unes ganes de què em presentin un gínjol feliç....) Però si la tens volent-la... mare meva, és la glòria!

Si l'has de tenir perquè t'ajudi a pagar la hipoteca, perquè faci de florer quan vas a segons quins llocs i no hagis de preguntar-te on ficar les dues mans que sembla que et sobren sempre que vas sola, perquè pugui fer de cangur dels nens, perquè et cuini, perquè pensis que no estàs sola encara que et sentis.. per renyar-te, menysprear-te, escalfar-te el llit... Mira reina, per això jo no la vull. I compte!, que potser llegit així moltes pensareu que tampoc, però si reviseu les parelles que tenen algunes...

Jo vull una parella com la que tinc. Per riure, per compartir, per sentir-me guapa encara que em sobri algun quilet, per alleugerar-me de les angoixes absurdes, per fer l'amor, per rebre i donar mirades còmplices, per agafar-me de la mà quan camino i sentir-me protegida encara que no em faci falta... per olorar pell masculina i que s'encenguin en mi mil pilots de desig, per abraçar-me al seu cos gran quan dormo, per sentir que puc tenir algú quan sento por, per ....

Et vull a tu, parella meva. I no em sentiria orgullosa dient que jo soleta en tinc prou, Perquè jo si sé el que és viure sense parella i també era feliç com un gínjol.. Però no tant com tenir-ne una com tu.