EL MOCADOR

Sempre ets necessari... sempre ets desitjat. Moltes vegades amagat. Però hi ets, i si no, es demana o es compra. Estimat mocador... com han canviat les coses. Al meu parer, a millor, tot sigui dit.

Que molt elegant serà això de portar les inicials teves brodades a una cantonadeta teva ( i molt pepero tot sigui dit també) però els mocs mocs son, i després això ho ha de netejar algú. Gràcia em fa a mi aquell home que diu, doncs mira jo amb els de paper no puc, es que no puc... JA! Ja m'agradaria veure qui renta allò quan el deixi al safareig... guarro! i va de prim mirat!

Els de paper també tenen "su què". Potser haurien de portar un avis, com els cartrons de tabac, informant que si els fas servir més de dues vegades (una sóla és una mica car, jajaja) pots contraure una malaltia que a la propera mocada et surten pels per fora del nas.
Més d'un, però sobretot, més d'una s'ho pensaria dues vegades. Jo quedo ben sorpresa quan algunes persones treuen mocadors de la bossa de mà o butxaca que no sé si tenen un milímetre (sí no dic centimetre, dic milimetre) sense un moc. Doncs l'estiren, agafen com poden el tros que es suposa es net i es moquen com si tinguessin tres metres de llençol a les mans... 

També estan els mentolats... que si es per mocar-te, molt bé, però si es per agafar l'entrepà sense tacar-te, el pernil jork té un gust d'eucaliptus del Montseny....

També hi son els de marca blanca. Aquests surten molt bé de preu, però jo crec que encara son millors del que semblen. No son aspres per casualitat, no, es que fan també la funció de peeling facial. I es clar, surten a compte. 

Però on es posi un kleenex, que es tregui tot el demés. Això es com comparar la Fanta amb la Mirinda, la Nutela amb xocoloco i el pa Bimbo amb la marca del super.... Quan algú porta kleenex es senyal de tenir diners, classe, i no el que porta mocadors de roba, que per mi son senyal de marranote encobert..