domingo, 11 de enero de 2015

RODA EL MON I NO S'ATURA

Roda el món i no s'atura...

encara que passin coses lletges, encara que ens matem els uns als altres, encara que l'avarícia i la cobdicia ens faci ser uns monstres, encara que neixin personetes, encara que morin més... Encara que la vida de cada persona valgui en proporció a la part del planeta on ha nascut, encara que molta gent mori de gana i una tia surti a la TV dient que cada mes gasta més de 20.000€ en roba...
Roda el món encara que perdi la salut, encara que tingui ganes de riure o de plorar d'un segon
a un altre, encara que no valori el que fan per mi, encara que em senti culpable per no valorar-ho... encara que tu no hi siguis ja aquí, encara que em senti millor sola que en companyia, encara que senti dolor, encara que no pugui dormir...

Roda el món encara que el teu riure ampli, preciós il·lumini tot
el planeta, encara que els teus bracets m'estrenyin el coll en senyal d'amor, encara que et renyi i continuïs buscant el meu perdó, encara que la sopa faci aquella olor tan bona, encara que no quedi pa quan arribem a casa perquè no hem parat de menjar-lo a trossets pel camí...
Roda el món encara que la musica em posi els pèls de punta, encara que no vulgui sortir del llit a l'hivern, encara que em faci mandra entrar a la dutxa però un cop dintre, no vulgui sortir mai.. encara que el té calent s'estigui acabant a la meva tassa i ja estigui pensant en el proper.
Roda el món encara que no m'escoltis, no em mimis, no paris la teva atenció en mi.
Roda el món encara que no et truqui, no doni senyals de vida, no pensi que tu ets tan important
com jo.
Roda el món encara que jo no camini sola, encara que el peu em faci molt de mal, i la boca, i l'esquena i l'ànima després de tan poca salut...
Roda el món, amb olor de canyella, ají, curry, menta, sal, romaní...
Roda el món amb foscor i claror, fred i calor, aigua i sequera... 
Roda el món per tu i per mi. Ni el teu Déu ni el meu, ni el seu, ni el de ningú pot decidir que no rodi, que no es construexin petites històries ballant al ritme
d'aquesta acció: rodar. Deixa que la vida rodi també...

4 comentarios:

Relatus dijo...

Que no s'aturi mai:)

Garbí24 dijo...

llàstima que hi ha molta gent a la que l'hi interessa tot el contrari, les vendes d'armes no poden baixar, qui ho controla perdria molts diners. Per ells molt més valuós que les nostres vides.

Maijo Ginovart dijo...

És molt tendre tot el que esmentes, i trist, també.
:-(

kira permanyer dijo...

Que no s'aturi Loreto, que no s'aturi
Joan, ells també acaben rodant... pero fent mal als altres. Encara que tindran el mateix final que tots. El mon no s'aturarà tampoc per ells...

Gràcies Maijo, la vida es tendre, trista, divertida, sentiments que ens desperten... mil petons i gràcies per comentar.

SE ACABÓ!

Quieres más? pues hala! busca entraditas a la derecha...