 | |
| tatiana Sisquella |
Em fa ràbia el càncer. Li tinc molt mania. Ràbia. Maleïda malaltia que desmembra families i les nudreix de por, dolor i desesperança. Maleïda malaltia que no coneix d'edats , sexes, condicions socials, races...
Maleïda malaltia que em va fer plorar també quan en Pepe Rubianes va dexapareixer de la meva vida, tantes tardes de teatre, tantes tardes de riure compartit.
Tati, et trobo a faltar. No vull pensar que una dona tan jove ja no te oportunitat de veure sortir el sol. Ràbia continguda, però ràbia si.
6 comentarios:
Aquesta falta també m'ha fet molt mal, adoraba la Tati, m'havia acompanyat tardes senceres a la ràdio del cotxe amb la seva tribu. Una injustícia que gent tant jove i bona pateixi aquesta crueltat i havent de passar els seus últims set anys de vida lluitant contra la malaltia.
No entenc encara com gent que ha fet barbàries pugui viure més enllà dels vuitanta i que ella hagi marxat. Ràbia i impotència.
Que descansi i si hi ha un més enllà, segur que estarà fent ràdio.
Vaja, que llàstima! Pobreta! A mi també m'agradava.
Si no és per tu, no m'haguera assabentat, com ja saps, fa un temps que van prohibir Cat Radio al País Valencià.
A mi tambe em fa molta ràbia, no hi ha dret
tots compartim pel que veig aquest dolor. A mi m'afecta, em costa, no només ens estimem als que fisicament son propers a nosaltres.
JPMERCH Me'n alegro al menys d'haver fet de pont informatiu amb l'estimada terra valenciana.
La vida és molt estranya, o com a mínim ho són alguns dels cops que amaga. Una altra pèrdua (i en van...) perque no oblidem que som poqueta cosa i que cada dia és un regal. Ho sé, sona a tòpic, però em sembla que és així. Vida estranya.
Costa molt acceptar les pèrdues, però el càncer és només una malaltia més contra la que lluita la humanitat. Cal aprofitar i gaudir dels bons moments. Salutacions, Kira.
Publicar un comentario