FELICITATS HOMENOT DE LA MEVA VIDA

Estimar i que t'estimin no es tan difícil. Però que et sentis estimat i il·lusionat durant anys i anys potser no es tan frecuent.

Jo estic enamorada. Si, i molt. Sempre que puc ho dic als quatre vents (hi ha més vents oi? deu ser que els principals son 4...). Li dic a ell, li dic als meus fills que estimo molt al seu papi, li dic a la meva mare, als meus germans, als meus amics... Compartir un sentiment com aquest es maco. 

Jo se que soc afortunada. No visc entre cotons, ja he viscut fracasos amorosos amb un divorci inclós. Per això se de què parlo. Tenir ganes, moltes ganes de veure'l cada dia, de passar més temps junts, de riure amb ell... perquè jo ric moltissim amb ell. I de que em toqui, de tocar-lo, de sentir-lo a prop. Fa molts anys que estem junts, canvis de casa, de feina, de situacions... no son més que circunstàncies, satèlits dels planetes que formem ell i jo. El més important que hem construit junts es un projecte de vida, d'amor amb un pilar molt solid: el respecte mutu.Dues persones que estan juntes, però no s'anul·len, no son iguals ni volen ser-ho.

No tinc cap obligació d'estar amb ell, ni pel meus fills, ni per la familia, ni per un projecte econòmic... Puc viure perfectament sense ell, soc una dona forta. No necessito un home al meu costat per fer-ho. Però el vull. No es necessitat, es voluntat. El vull al meu costat. I he de lluitar cada dia perquè ell també vulgui ser-hi al meu. Ningú està obligat a estar al costat de ningú. Això es el que penso, això es el que m'ha fet entendre l'amor i viure'l d'una manera intensa cada dia.

Feliç d'haver parit els seus fills, feliç de sentir-lo a prop, feliç de que formem una familia i una parella que m'omple. Feliç. Per cert... FELIÇ ANIVERSARI, XAVI, Aquest post va per tu.