SI EL MIRALL PARLÉS....

ref Disfraz y Vitamina

Avui llegia un article sobre si un objecte parlés... m'ha fet pensar. És cert, si parlés, de cadascú de nosaltres diria moltes coses, moltes, potser ens sorprendria, ens agradaria o no....

Si el mirall parlés.

Si el mirall parlés reflectiria totes les vegades al matí que has pensat que com podies llevar-te tan lletja. Amb aquelles taques fosques sota els ulls, amb els cabells sense forma o amb una que ni de lluny la voldries, amb un granet nou, amb uns ulls opacs... amb una pell que no brilla. Si el mirall parlés a aquelles hores, reflectiria que no t'estimes gaire....

Però si el mirall parlés després de maquillar-te, afaitar-te (si ets un home) pentinar-te o en definitiva després d'una bona posada a punt en un dia positiu, reflectiria que t'estimes. Que coi! no estas tan malament! Si fins i tot fas goig!, petonet maca! petonets maco! Però en silenci, no sigui que m'escolti la família des de fora... shhhhh guapo!

Si fas tot això però el cervell no té el dia, encara és pitjor: per molt que faci la cara queda pitjor. Mira quina pell, i aquests ulls, si encara fossin verds o blaus.... les dents ni pintant-les es veuen blanques i mira que m'he deixat pasta al puto dentista.... no tinc el dia. I el mirall es queda amb pena, perquè avui no li has enviat el petó ni un somriure i se sent com si fos culpable de la teva mala imatge... ains pobret.

Si el mirall parlés, reflectiria que surten pèls on no toca, que tothom sap que els granets no es toquen però tu ho fas, que fer cares de fàstic recordant a una o tal persona no canvia el seu comportament, que les teves loles segueixen al mateix lloc i per sort encara no cauen... que tens noves arrugues que un dia no t'importen però un altre les veus com un Canal de Panamà.

Si el mirall parlés, li explicaria al món que quan tens dolor només el mostres davant d'ell, a vegades acompanyant la ganyota amb alguna llàgrima, perquè aquesta esquena teva no et deixa ni respirar... però ràpid mirall! Sigues còmplice i no li expliquis al proper que vingui, que jo ja surto somrient...

Si el mirall parlés diria que abans de fer l'amor et perfumes, et poses cremetes, et veus guapa... si, es el que et dona el vist i plau per anar al llitet amb cara de sexe...

Si el mirall parlés, diria que ningú com tu per rentar-se les dents. Que tanta pasta i mals moments invertits al dentista, no es poden deixar anar pel WC. Dale, toma, dale de nou, toma de nou, ara la seda dental, ara l'irrigador, ara... i si comproves davant d'ell que no va bé la cosa, serà el primer a veure la teva cara de pànic....

Si el mirall parlés, diria que t'encanta veure't. No per narcisisme sinó perquè ell és un gran invent. Tot el dia amunt i avall veient les cares dels altres i la teva que? gràcies mirall per deixar-me veure.

Si el mirall parlés... que diria el teu?????

NO ME GUSTA TU CARA...

Qué pasa cuando no te gusta una cara?

pero no que no te gusta para que sea tu pareja ,no , esas caras que no te gustan en general. Ni como son ni lo que trasmiten. No te gustan. Te esfuerzas, intentas buscar eses rinconcito de empatia que tienes, la miras desde otro ángulo, desvias la mirada hacia algo feo para cuando al vover te parezca

agradable, pero oye que nada... ¿será la naríz, será el corte de pelo, la barbilla prominente, el cuello que parece que tenga paperas, los ojos de sapo que dejan ver una mente manipuladora y chulesca?

Eso me pasa contigo Soraya SdS... si es que lo intento, pero no me gusta tu cara... Si tengo que opinar sobre lo que dices entonces si que me pierdo. No encuentro modales....

FELICITATS PRINCEP MEU

Avui fem 9 anys. 9 anys ja no son poca broma....

Feliç del teu aniversari. Ets un nen preciós, que es fa estimar. 
Amb el teu caràcter introvertit, tan diferent de mi... Moltes vegades miro els teus ulls i em pregunto que passa pel teu cap.
Jo sóc de parlar. Tu no.
Jo sóc de fer xivarri. Tu no.
Jo sóc de fer mil petons. Tu estàs aprenent, no sé si per la mare tan pesada que tens o perquè ja és una part teva...
Jo sóc de dir les coses que no m'agraden. A tu t'afecten, però costa Déu i Mare treure't informació.
Jo sóc de patir i exterioritzar els nervis. Tu no, te'ls menges juntets i sodomitzes en forma de mal de cap o similar.
Jo sóc... que importa com jo sóc?, tu ets tu. Jo t'he parit, cert, t'acompanyo en el dia a dia, intento aportar-te coses positives i sobretot que puguis i sàpigues desenvolupar la teva part emocional. Aquesta part que avui en dia costa tant fer-la visible i sobretot encara als homes. Intento que siguis una persona completa, que confiïs en tu mateix i trasmetre't missatges positius i d'autoconfiança. I sobretot valors, ética,  que és el que em van deixar els teus avis. De diners pocs , però de valors molts. I això justament és el que jo et vull deixar.

El papi diu que a vegades et maxaco... deu ser cert. Però ho faig perquè ara i quan siguis gran el respecte als altres, al món, a diferents cultures, sexes i sobretot a tu mateix formi part del teu dia a dia. Créixer com persona, i crec que ho estàs fent molt bé. Allà on vas t'estimen. Allà on vas et busquen. Allà on vas deixes empremta.

Lov u sweetie com sempre et dic, fins al país dels dinosaures... 
i jo més!, em contestes. No pot ser, El país dels dinosaures és l'infinit però jo faig veure que m'ho crec...

Feliç aniversari homenet meu.

ADIOS LEONARD COHEN, BIENVENIDA MADUREZ

Maduramos algunos. Crecemos todos. Hoy nos levantamos sabiendo que Leonard Cohen se ha ido. No saben aun el motivo de su muerte, pero con 82 años cualquier motivo es creible. El tiempo pasa para todos. Eso lo sabemos, pero perdemos la percepción en el dia a dia porque si no la angustia e inquietud de morir no nos dejaria vivir.

Lo que si percibimos, o al menos yo, es el paso del tiempo. Pasa, te deja huella en la piel y en el interior.

Font Rolling Stones

Buscas refugio donde antes era motivo de huida. Te gusta estar en casa, valoras el tiempo en soledad, te recreas con un buen vino, te admiras de la sonrisa de un niño, te da calidez un "buenos dias" de alguien que no esperabas...

Y te conmueve la muerte de los que te rodean o  que considerabas parte del puzzle de tu vida. Antes se morian los amigos de tus padres. Esa tia lejana, o la abuela de Perico. Ahora se mueren tus amigos, los padres de tus amigos, incluso tus idolos de musica y arte.... Se van y percibes que tu estás en la lista. Siempre lo has sabido, pero parecía que la juventud te daba un escudo de protección frente a todo mal. Ahora el escudo parece hecho de espumita fina de cava...

Adios Leonard, Tu Halelujah me acompaña en mis clases de piano. Es una adaptación por supuesto que no puedo aún llegar a acariciar la idea de tocarla tal como la compusiste, pero me encanta sentir esas notas e imaginar que cantas a mi lado...

La vida pasa. La musica queda. Yo envejezco pero disfruto de estos pequeños placeres....