jueves, 7 de noviembre de 2013

EL AMOR SE TOCA, SE HUELE...

Cuando te veo dormido me dan ganas de comerte, todo tu rostro relajado, toda tu bondad a flor de
piel. Esas piernas que se dejan caer en cualquier lugar del colchón, como si no compartieran el mismo tronco, el mismo cuerpo. La almohada queda mojada junto a la comisura de tus labios, unos labios entre abiertos que desde pequeñito dejan salir unos ronquidos que le hacen sombra a los del oso Yogui.. ¡suerte que van despareciendo poco a poco a medida que creces!
Ese pelo cortito, rubito, que se vuelve loco por la noche, que decide ser independiente y viajar por los extremos del cojín para darte ese aspecto de Albert Einstein pero en guapo, realmente muy guapo. Me gusta tu rostro, tu risa, tu piel y tu olor. Haberte parido ya  forma parte de mi ser, de mi recuerdo, de mi base emocional. Te comeria todito, a besos, a achuchones, a arrumacos, a abrazos... te besaria hasta el extremo, te acariciaría hasta extenuarme... porque te amo, te adoro, eres mi solete de niño y quiero crecer contigo. Pronto es tu cumple, ¡ya tendrás 6! pero eso no importa, lo que importa es cada minuto, cada segundo que ocupas mi mente y mi cuerpo. Porque tu olor, tu imagen, tu tacto, van siempre conmigo.

Felicidades campeón. Ya queda poquito para soplar una vela más.

12 comentarios:

M'alicia dijo...

I l'amor que sents ara pel teu fill, serà sempre així!!! encara que amb el pas del temps.... aquestas cametas que tant estimes estiguin plenes de pèls i quan es treuen les bambas els peuets tiren d'esquena!!!! Records!!!
M'alicia.

kira permanyer dijo...

Jajajaja M'Alicia, que bona! gracies per compartir el teu parer. Petonet guapa.

Unknown dijo...

Uff... me pasa exactamente lo mismo con mis cachorros... y Nucolás que ahora ya en pocos meses cumple 5 años, me dice: "Ay mami no me achuches tanto que me haces daño..." es que eso provoca estrujarlos hasta exprimirlos...jejeje es ese amor que no se puede explicar

kira permanyer dijo...

Toda la razón Sofia, cuesta mucho explicarlo pero sentirlo..es tan facil! demostrarlo es parte de nuestra labor como madres, al menos asi lo siento yo.

Vicent Llémena i Jambet dijo...

Espere que visca cent o més anys i en felicitat, de ben segur que els viurà, perquè la ciència està arribant a límits insospitats i serà el teu braç en la terra, la teua arrel que et portarà al Cel de la immortalitat.
Feliç proper aniversari per al teu fill, feliços set anys!

Una abraçada des de València

Vicent

kira permanyer dijo...

Gràcies Vicent, si, se que la ciència avança ràpid doncs treballo en un institut de recerca! però més que la ciència crec que el que el farà creixer es l'amor de tots el que l'envoltem... Sis anys! no me'l facis més gran! jejeje abraçada.

jpmerch dijo...

La meua avia deia que els xiquets havien de ser de xocolata.

Per cert, Einstein no era guapo?

Pel que fa a la resposta que li fas a en Vicent, set anys per a un nen estan bé, ara, ficar-li un any més a la mare, ja estem parlant d'una altra cosa.;-)

kira permanyer dijo...

jeje si el meu fos de xocolata ja no hi seria de tan com me'l menjo a petons...
Tens tota la raó, Jpmerch... no hi havia pensat però tens tota la raó! jejeje

Maijo Ginovart dijo...

:-)) que bonic tot el que dius. M'agafen ganes de menjar-me'l a mi també.
Una abraçada, Kira.

kira permanyer dijo...

gracies Maijo, però no et deixaré! jejeje es tot per mi!

Vicent Llémena i Jambet dijo...

Jo deia set, els que acomplirà i que jo ja li done el bon aniversari, dona.

Vicent

kira permanyer dijo...

jajaja es que complirà sis! els set vindran al 2014 ben segur!

SE ACABÓ!

Quieres más? pues hala! busca entraditas a la derecha...