Plora el meu pais, plorem tots. L'Alt Empordà es crema... les flames arriben, sense avis previ, es mengen tot el que troben, escupen cendres, fum i color negre al seu pas... Plora el meu pais i ploro jo, amb un negit al cor. Estimo aquella terra. L'he viscuda, l'he estimada i l'estimo. Malgrat que no li quedi la cara neta per un temps. Malgrat que no es quedi tan bonica com estava el dissabte... Malgrat sentir-me enfadada perquè segur que algu sense pensar, va fer que tot comencès, malgrat tot estic positiva. Gràcies a aquests funcionaris, mossos, bombers, guardes forestals i tots els professionals que per quatre duros que els hi ha quedat com sou, donen la vida per tornar-la al meu pais. Gràcies a tots. Junts, tornarà a florir. Segur...
5 comentarios:
hem de dlnar gràcies a que aquesta gent encara te sentit comu......cosa que molts dirigents no
Doncs si, quan veus les condicions de treball i lo malament que els tracten.... quin pais.
Es tristísimo. Hace unos meses, ardió en la provincia de Coruña un bosque que es muy especial para mí (las fragas de Caaveiro) y fue como si me quemaran algo dentro de mí mismo.
besos
Jo estic tan indignat. Algun cabró que llença una burilla a terra i ja està...
Sort que no ha sigut un desastre de coordinació com Horta de Sant Joan.
Petons!
Raindrop. Imagino tu sentimiento como el mio... duele algo dentro verdad? un abrazo
Marc: gracies per comentar. ara diuen que investigaràn les burilles.. el que han de fer es no retallar tant en educació! massa burro fora... abraçada!
Publicar un comentario