lunes, 9 de marzo de 2009

Les calçotades.....


Ahir vam celebrar la calçotada anual que fem a casa dels meus sogres.

Ja és una tradició aquesta trobada que fem tota la familia amb uns veins de casa seva. Ells porten els calçots i els meus sogres posen la carn , la beguda i els postres. Tots junts per celebrar aquest àpat tan català.

Jo, amb els meus arrels tan variats, tinc una ment bastant oberta. M'agrada conèixer diferents cultures i tradicions i admiro la gent que les va mantenir generació a generació. Però pateixo un cert rebuix amb aquest costum gastronómic.... per què? no presumeixo de ser una pija intolerant, però menjar d'aquesta manera ho trobo bastant fastigós. No trobo el respecte vers a gent que ho mereix, quan obren la boca d'aquesta manera, i regalimen la salsa caient per les comisures dels llavis i a vegades fins i tot per la barbeta.... buf! escapa de la meva permisivitat.... Després, aquelles ungles ennegrides per les brasses del carbó adherides als calçots i tots, grans i petits, amb uns pitets totalment ridículs que es posen sense badar.... Com volen pretendre que després els miri a la cara i escolti qualsevol cosa que em vulguin raonar? Per mi, han perdut la meva confiança...... Tonto, oi? sí, ho reconec, però la visió d'aquesta boca oberta, ensenyant-me els seus peus per dintre, no es per mi cap imatge placentera....

Seguidament, tothom se sent inflat, preparat per una tarda de sons i olors varis, que, la veritat, no m'agrada compartir....

En fi, sento haver-me carregat una tradició tan arrelada a aquest país, però potser perquè no ho he viscut de petita, no comparteixo les ganes de que em vegin fins a l'ultim empast dels meus queixals i sentin tots els sons possibles que el meu cos, després d'un àpat tan indigest, estigui disposat a fer.... Per això, jo quedo sempre com la més sosa de tots, menjant la carn i prou.... Serà que no sé adaptarme al fenòmen de la multiculturalitat?????

4 comentarios:

Marta dijo...

Yo, que no había vivido una calçotada hasta hace un par de años, estoy de acuerdo contigo. No le encuentro la gracia al tema del babero, ni a lo guarras que quedan las manos después, ni a esos chorreones de salsa...no se podrían comer los calçots con cuchillo y tenedor?

kira permanyer dijo...

Pues eso, creo que dicen que si no no tiene gracia, pero imaginate al hombre que más atractivo encuentres, comiendo de esa manera... puag! lo siento, no lo soporto.

Marc Monje dijo...

Jajaja! Tens raó, és una guarrada, i no és de pija dir-ho, però encara així, a mi m'encanta ser guarro de tan en quant, tot i que les calçotades ja estan tan massificades com l'IKEA.

¡Salutacions!

kira permanyer dijo...

Benvingut Marc! es un privilegi per a mi comptar amb les teves opinions aqui! encantada! y tienes razón... hasta los tunnies hacen calçotadas.....

SE ACABÓ!

Quieres más? pues hala! busca entraditas a la derecha...