jueves, 17 de noviembre de 2016

FELICITATS PRINCEP MEU

Avui fem 9 anys. 9 anys ja no son poca broma....

Feliç del teu aniversari. Ets un nen preciós, que es fa estimar. 
Amb el teu caràcter introvertit, tan diferent de mi... Moltes vegades miro els teus ulls i em pregunto que passa pel teu cap.
Jo sóc de parlar. Tu no.
Jo sóc de fer xivarri. Tu no.
Jo sóc de fer mil petons. Tu estàs aprenent, no sé si per la mare tan pesada que tens o perquè ja és una part teva...
Jo sóc de dir les coses que no m'agraden. A tu t'afecten, però costa Déu i Mare treure't informació.
Jo sóc de patir i exterioritzar els nervis. Tu no, te'ls menges juntets i sodomitzes en forma de mal de cap o similar.
Jo sóc... que importa com jo sóc?, tu ets tu. Jo t'he parit, cert, t'acompanyo en el dia a dia, intento aportar-te coses positives i sobretot que puguis i sàpigues desenvolupar la teva part emocional. Aquesta part que avui en dia costa tant fer-la visible i sobretot encara als homes. Intento que siguis una persona completa, que confiïs en tu mateix i trasmetre't missatges positius i d'autoconfiança. I sobretot valors, ética,  que és el que em van deixar els teus avis. De diners pocs , però de valors molts. I això justament és el que jo et vull deixar.

El papi diu que a vegades et maxaco... deu ser cert. Però ho faig perquè ara i quan siguis gran el respecte als altres, al món, a diferents cultures, sexes i sobretot a tu mateix formi part del teu dia a dia. Créixer com persona, i crec que ho estàs fent molt . Allà on vas t'estimen. Allà on vas et busquen. Allà on vas deixes empremta.

Lov u sweetie com sempre et dic, fins al país dels dinosaures... 
i jo més!, em contestes. No pot ser, El país dels dinosaures és l'infinit però jo faig veure que m'ho crec...

Feliç aniversari homenet meu.

2 comentarios:

joan gasull dijo...

el difícil art d'educar, mai sabem si ho fem prou bé o no, si ens passem o ens quedem curts, si caldria més o no......però ja et dic jo que si tenim totes aquestes preocupacions és perquè ho estem fent bé. Estigues tranquil·la, ho fas bé, ell ho sap i el teu home segur que una mica de raó té....;)
Felicitats a tots per els anys de bona feina.

kira permanyer dijo...

Moltes gràcies Joan. No es facil... però com be dius tenim preocupacions sobre la feina que fem, i això ja es un gran pas. Petó ben fort.

SE ACABÓ!

Quieres más? pues hala! busca entraditas a la derecha...