viernes, 5 de agosto de 2016

TROBAR A FALTAR....

A vegades, tot i sentir-nos feliços i complerts, ens trobem anímicament tontets... trobem a faltar a algú o alguna situació. No saps ben be què passa, perquè en aquell moment tens aquest sentiment, però es fa latent. 

Jo a vegades ho sento. Trobo a faltar al pare. I la veritat es que ja sóc gran i hauria de madurar i entendre la mort dels nostres, a més jo no el veia cada dia,fins i tot a vegades quan el veia sentia que no m'agradava el que feia, però tot i això el trobo moltissim a faltar...
No passa dia que no pensi en ell. Positivament gairebé sempre, però també recordo episodis seus negatius. Sempre dintre meu, sempre a la meva ment... serà així per la resta de la meva vida? Serà que no sé gestionar be la mort?

imatge bloc la mente es maravillosa
També trobo a faltar persones que han passat per la meva vida. Persones que van marcar moments i que per res del mon tornaria a tenir al 100% dintre d'ella una altra vegada... però si moments especials, situacions de complicitat, mirades entenedores, riures i més riures....
No només amants tinguts si no també amigues amb qui vaig compartir moments molt profunds de la meva existència... A vegades, una olor, un color, una llum em recorden aquestes persones. I penso que la vida es com una pel·lícula, amb els fotogrames col·locats de manera lineal que ja no pots tornar enrere a no ser que els hi dediquis un moment de retro perspectiva....

Les persones deixem empremta. I crec que és bo passar pàgina, però també és bo reconèixer que algunes d'aquelles persones, amics, familiars, amants... ens van marcar i que ens agradaria reviure aquells moments, encara que només fos això, reviure i tornar a deixar al calaix....


Trobar a faltar és humà. Jo crec que ho sóc la major part del temps....

4 comentarios:

joan gasull dijo...

passar pàgina no hauria d'estar renyit amb repassar pàgina, si una cosa ens va anar bé hauriem de tenir el dret de tornar-hi. Les segones oportunitats mai són bones, diuen, però jo en repetiria unes quantes. Potser molta part d'aquests sentiments ve donat per portar el 5 en el número de les desenes......

JP Merch dijo...

Totalment d'acord amb el que ha dit en Joan, només dir que en el meu cas més que el 5 de què parla és, quan ja no tens ningú per davant i estàs en primera línia, adonar-te que més de la meitat de la teua persona se l'han enduda en anar-se'n la gent que t'estimava.

Helena Bonals dijo...

A mi trobar a faltar m'ha arribat a fer un dolor, melangia o el que sigui gairebé insuportable. Això passa quan t'han trencat el cor, cosa que per altra banda és un privilegi, perquè vol dir que has estimat, la resta són hòsties.

kira permanyer dijo...

Si Joan, cert. Jo repetiria moments, potser no tant relacions complertes, però moments viscuts si, i tant que si.... Fer-te gran te aventatges, i potser això de perdre orgull i mirar enrera també ens agrada.

JP Merch costa molt veure ara la gent propera marxar... Abans com dius, eren els pares que perdien algu... ara ens toca. Però també parlo de gent que viu i que ja no forma part del teu dia a dia.

Helena gràcies per visitar-me. Entenc perfectament el que dius. Quan et trenquen el cor sembla que aquest troçet trencat no es refà mai... es queda adormit, potser mig arraconat, però oblidat mai... una abraçada i gràcies pel teu comentari.

SE ACABÓ!

Quieres más? pues hala! busca entraditas a la derecha...