Avui es un dia molt especial a casa.... es l'aniversari de la meva princeseta, fa 5 anys. Escric en català perquè es la nostra llengua de comunicació a casa. No entenc altre idioma entre ella i jo. I això es un post per ella....
Vas venir al món després d'un embaràs complicat, amb repós absolut, por de perdre't després d'un avortament anterior, i contraccions des de el 7é mes.... Però, encara que plovia, que jo no podia més de dolors, que vas voler sortir un mes abans del previs, que va ser cesària, que el meu metge estava de vacances i vaig haver de ser assistida per un altre equip... Va ser el dia més emocionant de la meva vida. Sentir com t'arrencaven de les meves entranyes, sentir com rebuscaven dintre meu, el meu cos tremolant de por davant de lo desconegut, les llums de quiròfan a la meva cara, l'olor dels medicaments..... de cop tot es va transformar en passió, amor i alegria: la teva cara pringosa, enganxada a la meva, la teva, la meva olor sota el meu nas que arribava al meu cervell... però tot no va ser maco: com que vas venir a aquest món un mes abans, et costava una miqueta respirar i et van portar unes hores a la incubadora. Aquesta va ser una gran desil·lusió per mi. Tenia el cos adolorit, no podia moure'm, tenia fred, calor, les hormones amunt i avall però el cap claríssim: si no podies venir a mi, jo aniria a tu. Vaig demanar que em portessin en cadira de rodes, en camilla, com fos, però volia estar al teu costat. Van poder convence'm de que la nit passaria ràpida, que podria descansar millor, que tu estaries be... a l'endemà, sobre les 13h vaig poder abraçar-te, agafar-te, olorar-te, enganxar-te a mi oferint-te la meva ànima pels pits... I a partir d'aquells moments vaig adonar-me que res seria el mateix a la meva vida. Que algú havia vingut a robar-me part de mi: ja no era jo, era jo i el meu trocet de pell.... Ara, penso cada dia en tu, no puc dormir si no et miro abans, oloro el teu cabell quan t'abraço, ric amb ganes amb els teus balls i disfresses, ploro d'emoció quan ara et sento començar a llegir amb aquells sons tan estranys que surten de la teva boca: ggg, emmm, txiiiii, el, kkkk,..... i penso que soc la dona més afortunada del mon per haver pogut conèixer l'amor més pur que existeix: el d'una mare per un fill. Jo no soc mai egoista amb tu, t'estimo tan que fa mal, com tu dius, mama, t'estimo fins al país de les fades.... Buf! i jo fins al dels Elfos mi amor....
Vas venir al món després d'un embaràs complicat, amb repós absolut, por de perdre't després d'un avortament anterior, i contraccions des de el 7é mes.... Però, encara que plovia, que jo no podia més de dolors, que vas voler sortir un mes abans del previs, que va ser cesària, que el meu metge estava de vacances i vaig haver de ser assistida per un altre equip... Va ser el dia més emocionant de la meva vida. Sentir com t'arrencaven de les meves entranyes, sentir com rebuscaven dintre meu, el meu cos tremolant de por davant de lo desconegut, les llums de quiròfan a la meva cara, l'olor dels medicaments..... de cop tot es va transformar en passió, amor i alegria: la teva cara pringosa, enganxada a la meva, la teva, la meva olor sota el meu nas que arribava al meu cervell... però tot no va ser maco: com que vas venir a aquest món un mes abans, et costava una miqueta respirar i et van portar unes hores a la incubadora. Aquesta va ser una gran desil·lusió per mi. Tenia el cos adolorit, no podia moure'm, tenia fred, calor, les hormones amunt i avall però el cap claríssim: si no podies venir a mi, jo aniria a tu. Vaig demanar que em portessin en cadira de rodes, en camilla, com fos, però volia estar al teu costat. Van poder convence'm de que la nit passaria ràpida, que podria descansar millor, que tu estaries be... a l'endemà, sobre les 13h vaig poder abraçar-te, agafar-te, olorar-te, enganxar-te a mi oferint-te la meva ànima pels pits... I a partir d'aquells moments vaig adonar-me que res seria el mateix a la meva vida. Que algú havia vingut a robar-me part de mi: ja no era jo, era jo i el meu trocet de pell.... Ara, penso cada dia en tu, no puc dormir si no et miro abans, oloro el teu cabell quan t'abraço, ric amb ganes amb els teus balls i disfresses, ploro d'emoció quan ara et sento començar a llegir amb aquells sons tan estranys que surten de la teva boca: ggg, emmm, txiiiii, el, kkkk,..... i penso que soc la dona més afortunada del mon per haver pogut conèixer l'amor més pur que existeix: el d'una mare per un fill. Jo no soc mai egoista amb tu, t'estimo tan que fa mal, com tu dius, mama, t'estimo fins al país de les fades.... Buf! i jo fins al dels Elfos mi amor....
3 comentarios:
Nena, qué emoción de post...ya me ha salido la lagrimilla. Qué bonito regalo de cumpleaños aunque sea todavía demasiado pequeña para entenderlo.
Muchas felicidades a Noa!
Muchas felicidades a tu princesa!! Ojalá no crecieran nunca ... que egoista ... pero es que a esta edad son tan inocentes, tan felices ... viven en esa nube que es la infancia!! y que dure!
Gracias a las dos, hoy es un dia especial para mi y para ella. Tenia ganas de compartirlo... y si, vacapaca, tienes razón, a veces yo también soy egoista pensando como tu.....
Publicar un comentario